Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

27SPolítica

“Catalunya Sí que es pot som els únics que ens enfrontem nítidament a les polítiques d’austericidi” – Joan Coscubiela

Joan coscubielaJoan Coscubiela Conesa (@jcoscu) és el candidat número 3 per Barcelona de Catalunya Sí que es pot. Actualment és diputat d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats.

 

Què ens juguem a les eleccions del 27 de setembre?

Ens hi juguem moltes coses encara que alguns les volen plantejar com si anessin sobre una sola cosa amb dos possibles resultats. Siguin quins siguin els resultats del 27S, el dia 28 el Parlament i el Congrés que hagin sortit hauran de decidir sobre coses bàsiques que afecten a les condicions de vida de la gent.

Ens juguem moltes coses: ens juguem si abordem un pla de rescat social o deixem tirada a la gent; si continua la política de privatitzacions a la sanitat o s’atura i es reforça el sistema de salut pública; si s’avança amb la Garantia de Dret a l’Habitatge utilitzant tots els pisos buits que avui estan en mans dels bancs (de la Sareb, el “banc dolent”) o es deixa que el mercat ho resolgui… Tot això s’ha de decidir a partir del dia 28 de setembre i la ciutadania ho hauria de saber.

Quines són les apostes de Catalunya Sí que es pot?

Nosaltres creiem que en aquestes eleccions hem d’abordar dues coses. A curt termini, han de ser unes eleccions que permetin una majoria que afronti la situació d’emergència amb un pla de rescat ciutadà, que es pot fer però que cal dotar de recursos per finançar-lo.

També és una gran oportunitat per iniciar un procés de ruptura democràtica, social i nacional que necessitem per trencar amb un sistema que neix a la transició i que està esgotat. Aquesta ruptura democràtica, social i nacional requereix d’una gran confluència, de la confluència de ruptures, de la confluència d’espais (Catalunya, Espanya i Europa) i de la confluència d’actors socials i polítics. Sense això no és possible cap ruptura, per molt que alguns s’entestin en explicar i proposar solucions màgiques i fàcils.

“És una gran oportunitat per iniciar un procés de ruptura democràtica, social i nacional”

Dins de la confluència d’actors i de Catalunya Sí que es pot, quin és el paper d’ICV?

El que vàrem reflexionar i posar en marxa ara fa dos anys a l’assemblea de Viladecans quan vàrem entendre que el repte que tenim per davant requeria molta força, social i política, i que cada vegada més aquesta força es trobava fora de les organitzacions polítiques.

Per tant, aplegar tot aquest potencial de resistència social i convertir-lo en alternativa política requeria intel·ligència política i la generositat de posar per davant la gent a nosaltres com a organització.

Com a Joan Coscubiela, quin paper jugues a la candidatura de Catalunya Sí que es pot?

Jo sóc un membre més que puc aportar la meva experiència en el terreny de les organitzacions socials, concretament en el món sindical, i l’experiència parlamentària al Congrés dels Diputats aquest últims quatre anys.

La nostra és una candidatura molt coral, en la qual potser no hi ha grans tenors, però el que és segur és que anem tots a una i, per tant, la música i la lletra que emetem, són una música i una lletra que la gent pot entendre.

Catalunya Sí que es pot acut a les eleccions del 27S amb un programa que cohesiona a tots els seus membres”

Quina és la base del programa de Catalunya Sí que es pot?

D’entrada cal destacar una cosa, i és que Catalunya Sí que es pot acut a les eleccions del 27S amb un programa que cohesiona a tots els seus membres. Cohesiona i li dóna a la ciutadania la garantia que el que proposem és el que hem fet allà on hem governat, allà on estàvem a l’oposició i el que seguirem fent.

Crec que aquest element de cohesió i coherència és una senya d’identitat de Catalunya Sí que es pot i que ens confronta i ens diferencia clarament de Junts pel Sí, ja que encara no ha començat la campanya i ja és evident que ni existeix cohesió ni existeix coherència. Els seus membres diuen cadascú una cosa diferent i no són capaços de presentar un programa o les coses que proposen no tenen res a veure amb el que ha fet fins ara el seu candidat a president. En aquest sentit, la base és la cohesió i la coherència.

I més concretament, quines són les propostes en l’àmbit econòmic i laboral?

En el tema econòmic, girarà al voltant d’un conjunt de mesures articulades sobre dos eixos. A curt termini, un pla de rescat que abordi la situació d’emergència social i sigui capaç de recollir tots els recursos disponibles del govern català: les que es deriven d’una racionalització de despeses que es poden estalviar, com ara despeses publicitàries o les destinades a la “desconnexió”; aquells ingressos que vindran de la millora del finançament i, per últim, els recursos que hem d’aconseguir via reformes fiscals. Amb aquest recursos creiem que s’han d’abordar les polítiques articulades al voltant de l’eix de Rescat Social.

En segon lloc, hi altres mesures laborals a mig termini, que són urgents ja per provocar un canvi en el model econòmic i productiu del nostres país. Per posar un exemple: Catalunya ha de tenir ben clar que el hem de recolzar és un teixit econòmic, un teixit productiu amb una força industrial molt important i, per tant, hem de salvar Valeo Martorelles i Solway Martorell. No podem dedicar els esforços a fomentar inversions com la de Barcelona World, sigui a Barcelona, a Cornellà o a Tarragona. També hem de posar molta atenció al voltant de les PIMES, reforçar-les perquè es facin grans i tinguin capacitat productiva i exportadora per aguantar els cicles de la crisi, reforçar els autònoms per tal que deixin de ser l’últim esglaó de l’externalització productiva. Aquest joves que s’han de contractar d’autònoms auto-explotadors de sí mateixos perquè no tenen altre espai dins del marcat laboral que la precarització.

“No podem dedicar els esforços a fomentar inversions com la de Barcelona World”

Com veus ICV després d’aquestes eleccions? Quin és el següent pas després de formar part de la confluència?

Crec que tot just acabi el cicle electoral, Iniciativa ha d’obrir un espai de reflexió interna al voltant de com continuar jugant el mateix paper en un escenari diferent. No crec que ens sigui difícil perquè Iniciativa ve d’una història on ha demostrat que és capaç de fer aquestes coses. Hem demostrat ser capaços de “sacrificar” unes sigles tan glorioses com les del PSUC al servei d’un projecte que va saber dibuixar el que és el conflicte del segle XXI. Un conflicte clarament de classe, amb un fort component nacional i que incorpora components clau de sostenibilitat. Aquesta és la gran aportació del trànsit del PSUC a ICV, i l’aportació d’ICV al debat del nostre país. Ara tots s’apunten a la sostenibilitat, és fàcil dir-ho, però quan ICV ho ha posar en marxa no era tan fàcil.

Des d’aquest experiència hem de ser capaços i capaces de dissenyar un projecte en el que ICV segueixi sent un dels eixos articuladors de la confluència. Encara que ha Barcelona i a nivell local té un nom i a Catalunya un altre, la confluència té el mateix esperit.

Sabem que l’espai de la política no és només l’espai de les institucions i una de les coses més importants que hem de ser capaços de fer és lligar i donar coherència a la política feta a les institucions i alhora al carrer, als centres de treball o a les entitats socials. No és una cosa nova: en definitiva una de les ensenyes del PSUC era “Partit de lluita, partit de govern”. Jo crec que l’objectiu segueix sent el mateix, les formes a desenvolupar-lo problament seran diferents. Això ho hem de fer quan acabi el cicle electoral després de les eleccions generals.

Per què una persona jove hauria de votar Catalunya Sí que es pot? Quines són les propostes en l’àmbit de joventut?

La gent jove és un dels sectors més precaritzats de la població, els que més estan patint les polítiques d’austericidi, als qui més se’ls està robant el futur i Catalunya Sí que es pot som els únics que ens enfrontem nítidament a aquestes polítiques d’austericidi. La candidatura de Junts pel Sí té com a candidat a la presidència algú que ha votat a favor de la reforma laboral, l’amnistia fiscal, la llei d’estabilitat pressupostària, que està a favor del TTIP… i la llista és llarga.

Tenim un avantatge a diferència d’altres que es presenten amb aparença molt radical, que denuncien el capitalisme criminal salvatge, el capitalisme espanyol, però pel que fa a Catalunya es queden en un silenci total que només recuperen en l’àmbit municipal per denunciar tot allò que no són ells. Aquest “amnistici” a determinada dreta catalana és per estudiar-lo sociològicament.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Candidatura de Sumar de Yolanda Díaz: l’esperança d’un projecte ciutadà per transformar el país

PolíticaPolítica internacional

Sacar la voz: Chile hace ruido

DemocràciaPolítica

Oda a la política

Justícia socialMunicipals 2015Política

Desde dentro: nueve ideas comunicativas clave con las que ganamos Barcelona [MLGB]

22 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut