“Independentment de les condicions arquitectòniques del CIE, aquest segueix privant de llibertat a les persones, tancant-les en cel·les, sotmetent-les a un règim carcerari i a l’angoixa de no saber si finalment seran o no expulsades.”
La Cristina Fernández és membre de la Plataforma Tanquem els CIEs (@TanquemElsCIEs) i especialista en l’anàlisi dels sistemes de control migratori, concretament en els CIEs i les deportacions. Anteriorment havia participat en el Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Controls i en l’Espai per la desobediència a les fronteres. És doctora en Dret, investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans a la UB i professora de grau i màster en Criminologia. Parlem amb ella perquè ens expliqui tot l’entramat que envolta el CIE, centres que vulneren els drets humans i on es posa en pràctica el racisme institucional, amb el teló de fons de la trista reobertura del CIE de la zona franca de Barcelona.
1. Des de l’estiu del 2006 està obert a la Zona Franca de Barcelona el CIE, el Centre d’Internament per estrangers. A l’estat espanyol hi ha 7 centres més. Podries fer-nos cinc cèntims de què és el CIE? Com funciona i quina és la seva finalitat?
El CIE és una mena de “presó de durada mitjana” (màxim 60 dies) per a persones immigrants. La seva finalitat formal és assegurar que es porti a terme la deportació efectiva de les persones estrangeres, que tenen una ordre d’expulsió. Però a la pràctica, en tant que les persones internades no acaben sent expulsades i que les condicions carceràries en les quals te lloc l’internament no són acceptables, constitueix una forma de càstig totalment discriminatori que pateixen les persones migrants.
2. L’any 2012 neix Tanquem els CIEs arran de la mort del guineà Idrissa Diallo al CIE de Barcelona. Quin ha estat el vostre paper aquests darrers 4 anys i com heu articulat la lluita pel tancament i denúncia dels CIEs?
El nostre paper ha estat donar a conèixer què són els CIE i que els hi passa a les persones que hi són internades, vigilar, denunciar en cas que es produeixin vulneracions de drets. La lluita s’ha articulat en dos eixos fonamentals: portar el tancament del CIE a l’agenda política dels moviments socials i de les institucions i denunciar les vulneracions de drets que s’hi produeixen. Per això es realitzen visites al CIE, denúncies judicials i als altres mecanismes de garantia dels drets, però també s’organitzen protestes, actes de difusió, xerrades, accions comunicatives a les xarxes socials i s’ha pressionat a les institucions perquè es pronunciïn per al tancament del CIE.
El CIE és una mena de “presó de durada mitjana” (màxim 60 dies) per a persones immigrants.
3. Heu denunciat redades al carrer vers persones migrants aleatòries, amb la connivència de les diferents autoritats policials amb el ministeri de l’Interior. Quins són els criteris perquè es pugui internar a algú en un CIE, no existeix una llei d’estrangeria que regula aquestes pràctiques?
Si bé és cert que fa uns anys les redades podien ser més indiscriminades, avui en dia són molt més selectives i van dirigides vers els migrants que puguin ser més fàcilment expulsables. Els criteris per internar una persona al CIE són els que pauta la llei d’estrangeria, i en casos d’expulsions penals, el Codi Penal, però de les prescripcions legals al que passa a la pràctica hi passen un munt de factors, com ara les instruccions policials, l’aparença física d’una persona, que tingui o no una bona defensa jurídica, que hi hagi places al CIE, que hi hagi un vol de deportació amb sortida immediata, etc.
4. El CIE es va tancar a finals del 2015 per ordre d’una jutgessa que instava a fer reformes al centre i aquest juliol ha reobert. Al CIE s’hi han denunciat vexacions, una total manca de drets, restriccions en les visites, unes condicions de vida pèssimes… Heu tingut ocasió de visitar el CIE després de la reobertura? Ha estat un simple rentat de cara?
Jo encara no l’he tornat a visitar, però altres companyes de Tanquem sí. Vaig estar parlant molt amb elles durant els dies que van estar fent visites, però en cap moment vam parlar de les obres o les millores. El tema sempre era la situació en què estava la persona internada, entendre perquè estava al CIE, el seu estat físic i mental, les possibilitats que l’expulsin, etc. Independentment de les condicions arquitectòniques del CIE, aquest segueix privant de llibertat a les persones, tancant-les en cel·les, sotmetent-les a un règim carcerari i a l’angoixa de no saber si finalment seran o no expulsades.
5. Gràcies a la feina de denúncia que heu fet es va aconseguir que diverses institucions donessin suport al tancament del CIE. El parlament de Catalunya va votar favorablement una resolució l’estiu del 2015 per tal de tancar-lo i l’Ajuntament de Barcelona recentment s’ha posicionat en contra de la reobertura. Amb aquest suport institucional al darrere, com és possible que s’hagi reobert el CIE, què està fallant?
No només l’Ajuntament de Barcelona s’ha pronunciat pel Tancament del CIE, també ho han fet molts altres municipis catalans que aproven mocions instant el tancament del CIE en els plens municipals. Al setembre va arribar per exemple una moció de l’Ajuntament de Vallirana i de Sant Cugat.
La política d’estrangeria i els CIE són de competència estatal, per això s’ha reobert en contra de la voluntat de la societat catalana i les seves institucions. Ha estat una mostra més de l’autoritarisme de l’Estat espanyol. En la línia iniciada per l’Ajuntament de Barcelona, a més de les manifestacions i compromisos simbòlics, calen fets institucionals en pro del Tancament. Des de la Generalitat, per exemple, no es podria fer res més?
6. A l’Estat Espanyol existeixen 8 CIEs, però al conjunt de la Unió Europea n’existeixen uns 473, una xifra molt elevada. Existeix un marc legal comú que reguli els CIEs o cada Estat els interpreta com vol?
Des del 2008 existeix l’anomenada Directiva de Retorn, més coneguda com a Directiva de la Vergonya. Aquesta normativa europea aporta el marc comú al qual s’han d’adaptar les diferents legislacions nacionals, però deixa marges per a les diferències. A la pràctica, tot i que a tots els països de la UE hi ha CIE, aquests funcionen de manera diferent, respecte al límit màxim d’estada, als motius per ingressar-hi, etc.
7. Recentment heu explicat que els mecanismes de detenció de migrants s’han sofisticat, i ara estem parlant del fet que en 72 hores poden expulsar una persona a través de les anomenades expulsions exprés, i sense necessitat d’internament al CIE. Podries explicar com funciona aquest mecanisme?
Les expulsions exprés funcionen gràcies a la proliferació dels coneguts com a vols de deportació: vols per a portar a terme expulsions conjuntes a un determinat país. Els vols, són organitzats per la Policia Nacional i sovint finançats per l’Agència europea de fronteres exteriors (FRONTEX). Quan hi ha un vol planificat per una determinada data els cossos policials han d’encarregar-se d’omplir-lo i per això han de localitzar i detenir a persones que presumiblement siguin de la nacionalitat de destinació del vol. Per això es recorre a realitzar citacions a comissaria a persones amb ordres d’expulsió no executades o fins i tot, a anar a determinades zones de la ciutat a buscar a persones que compleixin el perfil de “deportabilitat”.
Les expulsions exprés funcionen gràcies a la proliferació dels coneguts com a vols de deportació: vols per a portar a terme expulsions conjuntes a un determinat país.
8. Aquests dispositius d’expulsió cada vegada més sofisticats, més ràpids i més inhumans, a qui beneficien?
El dispositiu d’expulsió no beneficia a ningú, al contrari perjudica tant a les persones migrants que són expulsades com a la societat dels “països expulsors” que d’aquesta manera esdevenen menys democràtiques, més discriminadores i més autoritàries. Si per benefici entenem guanys econòmics, les beneficiàries no són altres que les companyies aèries que guanyen les licitacions per dur a terme les deportacions conjuntes.
Héctor Solà @sola_hector