El passat sis de desembre es va publicar la nova Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals que adapta la legislació espanyola al Reglament de la UE 2016/679, el qual suposa sens dubte un actualització rellevant i necessària per la protecció d’un dret que està en perill davant els avenços tecnològics. A més, l’aprovació mitjançant un reglament i, per tant, una norma amb eficàcia directa, assegura l’harmonització entre els marcs normatius del conjunt de la Unió.
Aquesta és una matèria d’especial rellevància jurídica, com demostra el fet que ha de regular-se per llei orgànica ja que està inclosa a l’article 18.4 de la Constitució, i consta, per tant, entre els drets fonamentals i llibertats públiques que vinculen directament als poder públics sense necessitat de desenvolupament legislatiu i poden ser exigits mitjançant el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional. Es tracta d’un dret fonamental autònom, segons estableix la sentència 292/2000 del Tribunal Constitucional, de contingut i objecte propis i diferenciats dels d’altres drets fonamentals.
La llei podria posar en risc el dret a la protecció de dades en base a una qüestionable ponderació amb el dret a la informació de l’electorat
La llei en conjunt requeriria un anàlisi molt més extens, però és interessant centrar-nos en el nou article que afegeix al Règim Electoral General per regular l’ús de mitjans tecnològics i de dades personals en activitats electorals, el qual podria posar en risc el dret a la protecció de dades en base a una qüestionable ponderació amb el dret a la informació de l’electorat.
El primer apartat d’aquest article determina que la recopilació de dades sobre opinions polítiques que facin els partits es considerarà d’interès públic quan s’ofereixin les garanties adequades, una precaució ha de ser reglamentada amb claredat ja que no només està afectant el dret a la protecció de dades, sinó que també es vincula a la llibertat ideològica que podria quedar en entredit davant d’un ús indegut d’aquestes informacions.
Es podran emprar dades personals obtingudes de fonts d’accés públic per realitzar activitats electorals
D’altra banda, el fet que aquest tractament d’informació es consideri d’interès públic implica que, segons el que estableix el Reglament, queda exclosa de la necessitat de consentiment per part de l’interessant. Ho explicita el segon apartat de l’article quan indica que es podran emprar dades personals obtingudes de fonts d’accés públic per realitzar activitats electorals.
Finalment, l’enviament de propaganda electoral per mitjans electrònics, incloent missatges de text o l’ús de xarxes socials, no es considera una comunicació de caràcter comercial i, en conseqüència, no queda afectat pels sistemes d’exclusió publicitària que regula la llei orgànica a partir dels quals la ciutadania pot evitar rebre aquest tipus de comunicacions.
En definitiva, és indispensable una legislació garantista en relació a la protecció de dades davant de l’ofensiva que suposen les noves tecnologies i, especialment, les xarxes socials. En aquest sentit, la propaganda electoral no és motiu suficient per justificar una reducció en el nivell de salvaguarda dels drets de la ciutadania, sobretot, si tenim en compte que el dret a la informació està suficientment reconegut durant les campanyes polítiques a través dels mitjans i d’altres formes de comunicació que cobreixen aquesta necessitat d’informar sense posar en risc la protecció de les dades de l’electorat.
Júlia Miralles de Imperial, politòloga i advocada (@JuliaMirallesdI)