En la societat cada cop més neoliberal en la qual vivim, les persones pobres són el blanc de polítics i comentaristes que veuen en la pobresa el problema a molts dels mals interns del país. Oferint discursos on s’assenyala a les persones pobres com les responsables de ser pobres i, per tant, de gastar massa despesa pública en la seva supervivència. Lluny de la visió de culpabilitzar a les persones de la seva situació de pobresa, el que són és víctimes del sistema econòmic que perpetua la situació de moltes persones.
Per erradicar la pobresa calen polítiques específiques que cerquin un creixement econòmic sostenible, inclusiu i equitatiu. Mesures que han d’assolir la plena ocupació per a totes, la integració social, la disminució de la desigualtat i l’augment de la productivitat. En l’Agenda 2030, l’Objectiu 1 reconeix que acabar amb la pobresa en totes les seves formes és el desafiament més gran que afrontem i que és un requisit indispensable per al desenvolupament sostenible.
El desembre de 2013 en una entrevista a El País, el llavors president del Govern Mariano Rajoy responia “no hi ha en aquest moment uns indicadors precisos ni a Espanya ni a Europa sobre les dades de desigualtat” a la pregunta sobre si li preocupava que el perfil d’Espanya fos cada cop més desigual. Tot i la seva resposta, les dades el desmentien. Espanya tenia un coeficient de Gini i una Ratio s80/20 de desigualtat a l’alça amb una mitjana -molt- per sobre la Unió Europea. Des de 2015 fins a 2020 els indicadors mostren que la desigualtat ha disminuït fins a nivells de 2008. Per edats, la població entre 16 a 24 anys van ser els més afectats en plena crisi, molt per sobre de la resta de grups d’edat.
La tendència a criminalitzar la pobresa obvia conseqüències de factors associats a la pobresa. La població jove tenim més possibilitat de perpetuar la situació de vulnerabilitat econòmica. També tenim problemes que afecten la resta de la població; habitatge, laboral, salut, estigmatització social.
La criminalització busca la persecució penal d’aquelles persones que viuen en situació de pobresa. Com per exemple l’accentuada vigilància a persones pobres o la generació de lleis que converteixin en delicte certes pràctiques habituals entre les persones que viuen als marges. No solament les lleis criminalitzen als pobres, sinó que contribueixen a la creació de més pobresa.
En la nostra societat la gravetat dels delictes se solen mesurar en base del tipus de càstig que reben els qui els cometen. Quan se sanciona penalment a algú, el que es vol és visibilitzar de forma pública que el seu comportament no és acceptat. El punitivisme llença a persones d’escassos recursos a penes penals que sabem que són racistes, classistes i sexistes.
Redactors: Anna Gómez i Marc Massoni
