Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) és polític i diplomàtic. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en Relacions Internacionals per la Universitat de Barcelona. Des del 2014 és diputat al Parlament Europeu inscrit al Grup dels Verds/ALE. El 2016 va ser escollit portaveu d’ICV i des del maig de 2017 és portaveu i membre de la coordinadora executiva de la nova formació política d’esquerres Catalunya en Comú.
1). Aquest darrer estiu va tenir lloc un sorprenent atemptat a la rambla de Barcelona. Creus que podríem haver-lo evitat?
Hem de ser conscients que Barcelona, Catalunya i Espanya són un dels llocs on més s’ha intentat atemptar a Europa en els darrers anys i on més cèl·lules terroristes s’han desarticulat. Hi ha hagut molt de debat sobre si l’actuació policial ha estat correcte, si hi ha hagut prou coordinació… Hem vist que existeix un risc de radicalització i hem de reflexionar sobre com pot ser que gent tan jove s’hagi radicalitzat d’una manera tan ràpida a Catalunya. Hi ha una fractura social a Europa que propicia la canalització de la radicalització a través del Daesh. S’ha dit que molts d’aquests joves terroristes coneixen molt poc l’Islam. El fet és que han patit un procés de radicalització previ i troben en l’ISIS una manera de canalitzar aquesta radicalització.
Però no entraria en l’alarmisme de dir que la policia no funciona bé. Crec que Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil es coordinen bé. El que hem de mirar és en què poden millorar. Per exemple, una de les coses que creiem que no funciona és que els Mossos no tinguin accés a la informació d’Europol directament, que hagin de passar per la unitat d’Europol de la Policia Nacional. Per això, hem fet una iniciativa tant al Congrés com al Parlament Europeu, per demanar l’accés directe.
2). En matèria de seguretat, en quin estat d’integració/cooperació europea diries que ens trobem?
Molt deficient. De fet, amb els atemptats de París i Brussel·les hem vist que hi ha una manca de coordinació d’informació entre policies. Hi ha hagut atemptats en què ens hem trobat membres que han participat en altres atacs i estaven fitxats per un altre país que no va avisar que podia ser un perill.
Europa està enfocant aquest assumpte malament. Ara el debat està centrat en dues coses: el reforçament de les fronteres i el Big Data, la recol·lecció massiva de dades. Aquest és un enfocament erroni. Per una banda, la qüestió de les fronteres és absurda perquè la majoria de les persones que atempten a territori europeu són nascudes a Europa i tenen nacionalitat d’algun estat membre de la Unió Europea. Per altra banda, la recollida massiva de dades requereix un esforç molt gran de recursos i és molt poc eficaç. És poc eficaç. Seria més interessant crear una agència d’intel·ligència europea per compartir informació.
3). Com a eurodiputat membre del grup parlamentari dels verds europeus, estàs d’acord amb el paper que està jugant la Unió Europea en la crisi de refugiades?
Nosaltres hem sigut molt crítics amb el paper que està tenint. Els Estats Membres i el Consell de la Unió Europea són els que han bloquejat constantment qualsevol avenç en la crisi de refugiats. Han bloquejat reiteradament l’operació de salvament marítim al Mediterrani. Entre els països que l’han bloquejat es troba Espanya amb Fernández Díaz al capdavant. A més, el sistema de quotes d’acollida de refugiats no l’ha respectat ningú. El nivell de compliment d’Espanya és vergonyós, menys del 10%.
No obstant això, les institucions europees no han respost a la crisi de refugiats amb el que nosaltres demanàvem: vies segures d’entrada. El món viu la crisi de refugiats més important des de la Segona Guerra Mundial i és vergonyós que no haguem establert ja vies segures d’entrada. Però, aquí hi ha una qüestió de fons: hi ha Estats Membres que no volen acollir, no volen ningú i això és profundament egoista.
4). Sembla que recentment el govern britànic i la Unió Europea han arribat a un acord sobre la relació entre la UE i el Regne Unit al marge de la Unió. Quina valoració en fas?
És un acord molt fràgil. Hi ha un tema central que és la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord. El Regne Unit pretén evitar que s’instauri una frontera econòmica després de la sortida de Londres del mercat comú. S’ha arribat a un acord que ve a dir que Irlanda del Nord no estarà al mercat comú i seguirà dins el mercat UK, però que mantindrà “màxima convergència reguladora amb Irlanda”. És una contradicció que difícilment es podrà dur a terme. Crec que en aquest tema com en molts altres el Regne Unit comença a ser conscient que el BREXIT dur equival a un desastre nacional, i que si no hi ha reversió del BREXIT, hauran d’assumir que han d’estar dins el mercat comú, però això implica fer contribucions al pressupost comunitari i acceptar les quatre llibertats, inclosa la lliure circulació de treballadors.
5). Què ha passat amb el TTIP? Fa molt que no en sentim a parlar. Creus que els mercats s’han resignat?
No, crec que ho tenen al congelador i estan esperant una nova oportunitat. El context polític actual no és bo. De fet, Trump ha liquidat el TTIP. Però també és cert que les opinions públiques europees eren molt contràries. Considero que l’han posat en un calaix i mentrestant tiraran endavant el CETA. Però en algun moment el voldran reactivar. No obstant això, ara l’importat és evitar que el CETA tiri endavant. D’aquesta manera donaríem l’estaca definitiva perquè no s’atreveixin a passar el TTIP. Per bloquejar el CETA, ja que vam perdre la batalla al Parlament Europeu, hem d’intentar que algun Estat Membre no el ratifiqui. En aquest sentit, hi ha alguns moviments interessants a Holanda, Grècia… Per tant, la batalla en contra del CETA encara no està perduda.
6). Durant la campanya electoral del 21D hem sentit en repetides ocasions als candidats de Catalunya en Comú-Podem reivindicant que “teniu la clau”. Ara, en escenari post electoral, en què es tradueix aquest eslògan?
Crec que hem de seguir sent la veu del diàleg i la transversalitat. El país només trobarà una sortida al bloqueig en el qual es troba amb grans acords del catalanisme. En aquest sentit, la posició política de Cat Comú ens dóna un protagonisme innegable. “Tenim la clau”, per recosir el país en clau social i nacional. En termes pràctics crec que això s’ha de traduir en una acció del grup parlamentari que prioritzi assolir grans acords de país en qüestions socials i ambientals.
7). En clau organitzativa, creus que aquesta campanya ha servit per reforçar l’espai de Catalunya en Comú o per tensionar-lo encara més? Creus que Podem Catalunya acabarà afegint-se a aquest espai?
Crec que ens ha enfortit. Malgrat el resultat, crec que vivim un moment intern molt bo a Catalunya en Comú, amb menys tensions que en el passat. Ara tenim el gran repte del desplegament organitzatiu i les eleccions municipals, que tots som conscients que no serà un procés fàcil, però ho afronto amb molt optimisme, i confio que els companys i les companyes de Podem es sumin plenament al projecte. Crec que tenim les condicions perquè aquesta plena incorporació al projecte es produexi.
Nacho Sànchez Valdivia (@nachosanchez23)
Estudiant de Filosofía, Política i Economía de la UPF