Són molts els drets conquerits en aquesta legislatura del govern de coalició: les pujades de l’SMI, la reforma laboral, cosa que no hem aconseguit per culpa d’interessos electoralistes de diferents partits, de dins del govern i de la majoria parlamentària que recolza el govern és l’estatut del becari, en canvi, en l’àmbit europeu estem avançant. En aquest article repassarem la importància d’aquest tema i l’estat de la qüestió a Espanya i a Europa
El 15 de juny, Comissions Obreres, UGT i el Ministeri de Treball vam signar l’acord per a l’Estatut de les persones en formació pràctica no laboral en l’àmbit de l’empresa, o com es coneix més comunament, de l’Estatut del Becari. Malgrat ser una bona notícia per al conjunt d’estudiants precaris finalment no s’ha aprovat a causa de les tensions electorals.
Aquest Estatut té com a fi dotar de drets i garanties, a més de ser un pas importantíssim per a posar fi al frau dels falsos becaris/as. Com joventut, estem fartes d’esperar per un futur que mai arriba, un futur sense precarietat. Necessitem aquest Estatut del becari/ària per a deixar de tenir pràctiques en les quals ens explotin, per a no empalmar pràctica rere pràctica eternitzant així la nostra entrada al món laboral i així poder tenir un treball indefinit amb un salari decent que ens permeti emancipar-nos, formar una família i desenvolupar el nostre projecte de vida tal com desitgem.
Quant als avanços de l’Estatut, un dels grans passos que es donava era la delimitació de què és una pràctica no laboral i què no ho és, eliminant aquelles pràctiques que no estaven vinculades a una formació oficial, a més incloïa la presumpció de laboralitat, la qual cosa feia que es pugui considerar com a treball allò que es desviï del fixat dins d’aquest marc com a pràctica.
Un altre dels grans punts que trobàvem en aquest estatut, és la necessitat que hi hagi una vinculació entre la pràctica que es desenvoluparà i la formació, la qual cosa permetrà assegurar la qualitat de les pràctiques i els seus objectius formatius. A més, també s’inclou la tutorització tant per part de l’empresa, com per part de la universitat com un dret de la persona que realitzi les pràctiques.
D’altra banda, aquesta nova norma portava altres garanties addicionals com l’atribució a la Inspecció de Treball i Seguretat Social de tasca de vigilància del compliment de la norma així com un règim sancionador específic per a prevenir i corregir els incompliments, amb especial èmfasi en la preservació del dret a la igualtat i a la no discriminació.
Malgrat tots aquests beneficis que portava l’estatut del becari, tant la CEOE com la conferència de rectors de les universitats espanyoles (CRUE) s’han posicionat en contra de l’estatut. Això era previsible perquè, d’una banda, la cultura empresarial espanyola ha basat la seva productivitat i beneficis en baixar les condicions de treball de la joventut amb les diferents reformes laborals que augmentaven la temporalitat i amb la creació de les ETT.
D’altra banda, els rectors de les universitats no sols són còmplices de l’explotació als estudiants, sinó que també, són culpables perquè en les seves universitats hi ha processos judicials pendents per explotar als seus propis estudiants, als quals els tenien cobrint llocs de treball estructurals per 300 € o menys.
Finalment, una mesura important per a nosaltres com a sindicat, és que inclou la informació als representants legals de les persones treballadors sobre pràctiques, la qual cosa farà que puguem tenir accés no sols al contingut dels acords o convenis subscrits amb els centres formatius sinó també a les dades relatives respecte al nombre de persones i les seves condicions com a becaris/as.
És per això que hem de tenir clar que com a sindicat, hi hagi o no Estatut del Becari, el nostre deure ha de ser portar a totes les empreses, tant en les quals estem com en les que no, un present de dignitat per als estudiants en pràctiques mitjançant l’acció sindical en l’empresa.
En l’àmbit europeu, des de la Confederació Europea de Sindicats (ETUC-CES), històricament hem reclamat una legislació supranacional que posi fi a la precarietat que sofrim els i les joves que realitzem pràctiques no laborals. Les 2 últimes campanyes que hem realitzat: “Time for Quality Jobs” i “Ban unpaid internships” portaven un clar component reivindicatiu sobre aquesta qüestió que creem central i que ens travessa a tota la joventut treballadora dels Estats Membre de la Unió Europea. Des de 2021 hem duplicat els nostres esforços des de les CES per a forçar als i les eurodiputades a donar un debat que cristal·litzés en una legislació que abordés la idea de “prohibir les pràctiques no remunerades”.
A l’any següent la Comissió Europea va designar el 2022 com l'”any europeu de la joventut” i per això, prioritzem la nostra pressió en aquesta important problemàtica social i laboral. Per aquesta raó, ens concentrem a Brussel·les, a les portes del Parlament Europeu, el mes de novembre passat. Però, com hem vist, de res ens serveix el reconeixement de tenir “un any europeu” si aquesta mateixa joventut europea a la qual se’ns ret homenatge, no avancem en drets.
El febrer de 2022 el Parlament Europeu va votar àmpliament de manera favorable una resolució que va considerar “la no remuneració dels períodes de pràctiques com una forma d’explotació de treballadors joves i una violació dels seus drets”, així com, va sol·licitar a la Comissió Europea i als estats membres que, en col·laboració amb el Parlament, proposessin un marc jurídic comú per a garantir una remuneració justa per als períodes de pràctiques i d’aprenentatge professional.
Finalment, després de diversos passos burocràtics, debats en Comissions, Comitès específics i documents dels diferents grups parlamentaris a favor i en contra d’aquesta idea de legislació, el mes de juny passat el Parlament Europeu va aprovar en el seu ple la resolució sobre pràctiques de qualitat. Actualment, ens trobem en una primera fase de consulta de la Comissió Europea als interlocutors socials, entre els quals ens trobem la Confederació Europea de Sindicats, sobre la possibilitat de legislar aquesta qüestió com a primer pas abans de dur a terme aquesta norma vinculant.
El debat actualment, per tant, ja no és la necessitat de legislar, sinó la viabilitat legislativa que poden tenir moltes de les mesures necessàries en aquesta legislació. La nostra aposta és decidida cap a una directiva que obligui els Estats Membre a transposar en forma de llei la remuneració de les Pràctiques No Laborals, la cotització a la Seguretat Social, la limitació temporal d’aquestes, la limitació del nombre de becaris i becàries en les empreses i el caràcter merament formatiu d’aquestes. Perquè amb la intenció no ens val, perquè ara mateix el debat sobre la viabilitat normativa en l’àmbit europeu ens pot portar a cristal·litzar solament una nova recomanació europea o una actualització de la qual ja tenim des de 2014, anomenada “Quality Framework for Traineeships”, i que poc ha millorat la situació en els Estats Membre al no ser normativa vinculant.
Resulta cridaner que fins al PSOE a nivell europeu, integrat en el Grup Socialists & Democrats (S&D) estigui completament a favor de legislar una directiva que acabi amb la no remuneració de les Pràctiques No Laborals (en aquest cas extracurriculars, ja que el nivell supranacional no pot legislar sobre les pràctiques curriculars integrades en l’àmbit merament educatiu) mentre a Espanya han bloquejat en aquest final de legislatura l’Estatut del Becari després d’haver-lo signat en Diàleg Social els sindicats i el Ministeri de Treball.
El que tenim clar és que malgrat aquesta doble imatge del PSOE, des de CCOO sempre estarem secundant, lluitant i pressionant pels drets de la joventut treballadora de qualsevol país; pels drets de les i els joves que realitzem Pràctiques No Laborals i ens exploten com a mà d’obra gratuïta. Perquè ser jove no significa haver de ser precari ni haver d’estar explotat durant les teves pràctiques.
Les joves precàries no podem més amb l’explotació de les pràctiques, ni amb els baixos salaris, ni amb la falta d’oportunitats en general i les dificultats per emancipar-nos. Per això el que ens toca és organitzar-nos també en el món del treball per continuar avançant en drets.
Adrià Junyent Martínez. Secretari Confederal de Joventut de Comissions Obreres,
Yolanda Gil Alonso. Presidenta del Comitè de Joventut de la Confederació Europea de Sindicats (ETUC-CES) i Responsable d’Internacional i joventut de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO.
