En els últims anys, la urgència d’abordar els reptes mediambientals s’ha fet cada vegada més evident i ha esdevingut en un dels reptes més difícils que afrontem com a societat. No obstant això, l’enfocament per abordar aquesta problemàtica va mes enllà de la reducció de la contaminació i la preservació dels recursos naturals, sinó que s’ha de centrar en fer-ho de manera equitativa i inclusiva.
Hem d’assegurar-nos que ningú es quedi enrere en aquest procés de canvi cap a una economia més sostenible. S’ha de garantir una transició ecològica justa a tothom. Però sobretot als i les joves, que som els hereus del planeta, els que patirem els efectes de les decisions que es prenguin avui. Perquè per a les joves aquesta transició representa molt més que una qüestió ambiental. Representa un futur on tenir la possibilitat d’exercir els nostres drets, on la igualtat d’oportunitats serà una realitat, i on la nostra salut i benestar estaran protegits. Perquè tenim dret a construir el nostre projecte de vida.
En particular, a les Comarques Gironines tenim un problema molt greu en transició energètica. Catalunya està a la cua d’Espanya, però és que Girona està a la cua de Catalunya. Les últimes estadístiques del ministeri de la Transició Energètica, situen Girona a la cua d’Espanya en generació d’energia, produint nomes l’1,5% del total generat a Catalunya.
El sector elèctric està en mans d’un oligopoli que domina totes les fases del procés, des de la generació fins a la comercialització, i opera amb beneficis escandalosos. S’ha de posar fi a l’oligopoli de l’electricitat. És essencial promocionar l’autoconsum tant en l’àmbit local com supramunicipal amb la creació de comunitats energètiques i incrementar la capacitat de l’Energètica.
Però la transició energètica també passa per avançar en l’electrificació de la mobilitat. Girona tenia més xarxa ferroviària el 1960 que avui i en l’actualitat només el 6,4% de gironins utilitza el transport públic per anar a treballar. És primordial la creació de 3 nous trens trams que enllacin Girona-Banyoles-Olot, la corona de la Costa Brava i les Gavarres i l’enllaç entre Blanes i Lloret. Però també s’ha de remarcar la necessitat que tenim de fer créixer la xarxa d’autobusos. És indignant que aquells treballadors i treballadores amb horaris nocturns o irregulars no se’ls hi garanteixi el servei de transport públic. Aquestes inversions han d’anar acompanyades d’un sistema de tarifes integrat i assequible, el que és incoherent és que per moure’t des de Figueres, a la Bisbal o a Sant Feliu, hagis de gastar dos viatges.
Tant de bo aquesta problemàtica fos l’única preocupació dels Gironins avui dia, però és que són moltes. Hem de donar prioritat als drets i el benestar dels treballadors i treballadores, especialment els més precaritzats en les nostres comarques, com és el cas del sector terciari; s’ha d’escoltar quines són les necessitats d’un sector tan estratègic i essencial per viure com és el primari. Cal destacar també la vigent llei d’estrangeria, que s’ha de continuar treballant per modificar-la, ja que és la que accelera els processos d’obtenció de permisos de residència i treball i les renovacions respectives.
S’ha de combatre amb fermesa els discursos d’odi i de xenofòbia que estan ressorgint amb força a la nostra societat. Hem de reivindicar i posar en valor la lluita i defensa per la democràcia dels nostres majors, promovent la redacció i entrada en vigor d’una llei integral de memòria democràtica. Seguir avançant fent polítiques feministes valentes. Protegir a tota costa una sanitat i educació pública i de qualitat. I, és que, podria continuar amb un llarga llista de preocupacions i problemàtiques que afecten als veïns i veïnes de les comarques.
És inequívoc que la transició cap a una societat sostenible requereix una acció col·lectiva i un lideratge audaç. Donant prioritat a l’equitat, la inclusió i la protecció del medi ambient, podem construir un futur millor per a Girona i aplanar el camí cap a un món més sostenible i just per a les generacions venideres.
Anna Portillo Cuberes
