Fa unes setmanes escoltàvem el conseller d’Agricultura de Vox a Castella i Lleó dir que portem la salut pública “muy al extremo”. Eren unes declaracions que feia en relació a la resolució del seu govern autonòmic de relaxar les mesures de control per la tuberculosi bovina. La mesura, que contravenia la norma estatal i les directrius europees de salut pública, va generar un situació de paràlisi en el sector, ja que el govern estatal i la justícia van prohibir el moviment de bestià boví arran de la modificació autonòmica, fins que es va reestablir la legalitat. El conflicte institucional va provocar el boicot del sector ramader de la comunitat autònoma perquè consideraven que la regulació els perjudicava.
La tuberculosi bovina, una malaltia animal en vies d’erradicació
La tuberculosi bovina és una malaltia provocada per un complex de bacteris que afecta els animals bovins, però també altres animals domesticats, com les cabres, i fauna silvestre, com els porcs senglars. Té un gran impacte per a la salut col·lectiva, tant humana com animal, perquè és una malaltia molt contagiosa. Amb només un animal contagiat, el bacteri es pot disseminar per tot el ramat.
El bacteri també es pot transmetre als humans. Les persones es poden infectar a través de llet que no estigui correctament tractada i del contacte directe amb teixits infectats dels animals. El risc a través de la llet al nord global és baix perquè és un producte que s’esterilitza. Les persones més exposades són les treballadores ramaderes i aquelles que treballen a carnisseries i escorxadors.
L’estratègia espanyola i de la Unió Europea és la de l’erradicació de la tuberculosi bovina. El protocol estatal es basa en la realització de proves diagnòstiques als animals i sacrificar els positius. Només en el cas de brots descontrolats o d’afectació en territoris lliures de malaltia, les autoritats poden prendre la decisió de sacrificar el ramat sencer. La implementació d’aquest programa ha sigut eficaç. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, al 2021 només el 0,9% dels ramats bovins a Espanya van tenir algun cas positiu per tuberculosi.
La salut pública és una qüestió política
L’administració pública té la funció de protegir la salut col·lectiva. De fet, la constitució espanyola reconeix en el seu article 43.3 el dret a la protecció de la salut i dota els poders públics de la competència de tutelar la salut pública a través de mesures preventives.
Les declaracions del conseller de Castella i Lleó fan encara més evident que la salut pública és un assumpte polític. Com diu Oliver, la política, per a bé o per a mal, té un rol clau en la salut, ja que determina com la ciutadania i les institucions reconeixen i defineixen els problemes, el que facilita que es faci un determinat tipus d’intervencions de salut pública.
Les paraules del polític de VOX posen en entredit la legitimitat de les polítiques de protecció que desplega la salut pública. No obstant això, reflexionar obertament sobre els efectes socials, econòmics, ambiental i de salut que tenen les mesures de salut pública és important com a exercici d’avaluació i de millora, i també per ampliar els consensos sobre les intervencions de salut pública que es fan. A vegades, la ciència, pel simple fet de ser basada en l’evidència, ja es creu estar legitimada per actuar i s’oblida de treballar l’acceptació política i social.
Principi de precaució i proporcionalitat
Hi ha dos principis bàsics que regeixen les accions de protección de la salut que du a terme l’administració pública: el de precaució i el de proporcionalitat. El principi de precaució estableix que s’han de prendre mesures quan una activitat representa una amenaça o un perjudici per a la salut col·lectiva, com és la transmissió de la tuberculosi bovina.
El principi de proporcionalitat fa de contrapès. Implica que una política que representi una restricció de drets relacionats amb l’autonomia o la llibertat, com per exemple el sacrifici dels animals amb tuberculosi, només està justificada si pot produir beneficis substancials per a la salut pública, com per exemple evitar que la tuberculosi afecti altres animals o persones, sempre i quan no existeixin altres mètodes menys restrictius que siguis igual d’efectius.
Responsabilitat pública i reflexió conscient
La resposta d’indignació dels ramaders és una reacció legítima al que consideren una injustícia. No obstant això, contraposar la salut pública als interessos dels productors, com ha fet el conseller de Vox, és un generar un dilema fal·laç entre economia i salut pública. La salut pública és molt més complexa. Des d’una perspectiva dels determinants socials, les condicions econòmiques i materials influeixen en la salut i el benestar de la població ramadera. Però, per a que el sector de la ramaderia funcioni i sigui sostenible es necessita que sigui un professió segura i que garanteixi la bona salut animal.
Es pot criticar que les mesures de salut pública siguin tan garantistes que puguin generar perjudicis socials i econòmics a curt termini. Ara bé, a nivell econòmic, segurament els perjudicaria més no complir amb els estàndards de salut animal per a poder comercialitzar a la Unió Europea o que un brot de tuberculosi descontrolada afectés massivament el seu bestiar. En aquest sentit, és cert que altres mesures podrien acompanyar l’estratègia d’erradicació. Per exemple, dotar de més recursos pels productors per minimitzar les pèrdues que representen els sacrificis, i estendre el control a altres animals domèstics i salvatges per evitar més àmpliament la transmissió. És cert que això últim representaria una dificultat afegida per a la ramaderia extensiva, el model més sostenible.
Necessitem anar més enllà amb la salut pública
Si tornem a les paraules del conseller de Vox, a la pràctica, la salut pública tampoc va tan enllà. De fet, malauradament, no és central en la majoria de polítiques públiques que es fan. Sabem que la contaminació de l’aire és extremadament perjudicial per a la salut humana. Sabem que el canvi climàtic representa el major risc per a la salut pública en aquest segle. I sabem també que la pèrdua de biodiversitat i la deforestació incrementa els risc de malalties, com la Covid-19. I malgrat tot això, les administracions públiques no actuen amb valentia amb polítiques que protegeixin la salut planetària.
Per tant, necessitem una salut pública que estigui arreu, que vagi més enllà amb polítiques econòmiques, socials i ambientals que garanteixin la bona vida de les persones i la bona salut del planeta. Promoure un sistema alimentari agroecològic, de proximitat i més vegetarià, impulsar una transició econòmica verda i socialment justa i avançar cap al decreixement productiu i del consum són alguns del primers passos que hauríem de fer ja si volem assegurar-nos el present i el futur. D’això van les eleccions generals del 23 de juliol.
Nacho Sánchez Valdivia, salubrista.
