La campanya T-follar és un èxit en molts sentits. Cap d’ells és que hagi tingut molta repercussió en les xarxes socials. La campanya és un èxit en si mateixa perquè és la traducció material d’un procés de reflexió conjunt sobre un problema real, cosa que permet que la militància s’activi, que els nois i les noies de Joves quedin i s’autoorganitzin als seus municipis. Que reflexionin sobre quin dia té més sentit anar a l’estació de rodalies, o al mercat o a la biblioteca, i que mentrestant parlin de política, de la darrera sèrie que han vist, del podcast que estan escoltant, de la presentació de llibre a la que aniran la setmana que ve. I és un èxit perquè posa sobre la taula la qüestió de la mobilitat, que és un dret del qual emanen drets. I és que un servei de transport públic fiable i accessible vol dir poder anar arreu de manera independent: al centre de salut, a l’institut, a ca l’àvia per fer-li companyia i veure juntes la telenovela, a classes de piano, a la manifestació per la qualitat de l’educació pública, a fer un cafè amb la colla… fins i tot a tenir una cita i, si a tothom li ve de gust, follar! I sí, també per anar a la feina, o al sindicat per assessorar-te sobre com fotre-li un puro al teu cap explotador i després anar a celebrar la solidaritat de la classe treballadora amb una birreta.
L’altre èxit de la campanya T-follar, i aquest sí que crec no el teniem al radar, és que la rebuda que ha tingut és un boníssim exemple de l’estigmatització que patim el jovent, particularment el jovent organitzat. L’anàlisi interessada que heu fet molts de la campanya il⋅lustra la set que hi ha per endinsar-se en la profecia autocomplerta del mite adultcentrista sobre les organitzacions juvenils: aquests joves d’avui en dia (i si son progres, encara més) no saben el pa que s’hi dona. Son una colla de wokes amb les ungles pintades obsessionats amb el sexe, si estan en política és per apoltronar-se, no han fotut mai l’ou i volen continuar gallofejant mentre es queixen per poca-soltades. Perquè un grup de joves parlant de política no té cap mena de sentit. I si no em creus, guaita’ls amb les seves bosses de tela totes plenes de cartronets de color verd llima.
Però ara suposem que m’equivoco. Suposem que heu insultat la militància de Joves i la nostra tasca després de dedicar una estoneta a mirar què fa Joves Ecosocialistes. Posem que heu trobat, per exemple, la resolució que analitza el traspàs de les competències de rodalies i proposa mesures per la seva administració; o potser us heu topat amb el posicionament sobre la gestió que ha fet la Generalitat de la sequera i la bateria de mesures que proposem basades en la prevenció i la justícia social. Imaginem que a més heu comprovat que les reflexions de Joves no es queden en el paper, heu vist que som als carrers i participem de mobilitzacions (manifestacions feministes, antirracistes, pel clima, defensant el territori contra l’expansió de l’aeroport i contra el Hard Rock…) i heu comprovat també que som a les institucions (perquè heu vist els vídeos d’alguns membres de l’organització participant en comissió parlamentària sobre polítiques de joventut, posant èmfasi en la crisi de salut mental, l’emergència habitacional, la precarietat que pateixen les persones joves al incorporar-se al mercat laboral…).
Suposem que heu fet una ullada als articles escrits per la militància que es publiquen a la revista Jovent. I heu vist que, per triar temes diferents, l’Albert parla de distribució de la riquesa i justícia fiscal, l’Alejandro proposa inspirar-nos en les idees de Paulo Freire per caminar cap un mon sense opressions, i l’Anna posa sobre la taula els reptes del Ministeri de Sanitat del govern de l’estat en el mon post-COVID. O potser, per canviar de suport i format, resulta que heu trobat el vídeo de les jornades “Europa Social” que es van celebrar fa uns mesos. Així, heu decidit que durant els propers dies, mentre cuineu el sopar, us posareu de fons les més de 8 hores que conformen les 4 xerrades sobre les accions de la Unió Europea en matèria de Justícia Social, Antirracisme, Fiscalitat i Feminismes.
A més, heu vist que Joves ha anat organitzant i celebrant xerrades sobre diferents temes. A Manresa sobre polítiques de seguretat, a Barcelona sobre el paper de la conferència del clima de les nacions unides, a la UAB sobre memòria històrica i repressió franquista, a Mataró sobre les eleccions europees… Tot això sona molt interessant, per això heu decidit apuntar-vos a l’agenda l’acte sobre sindicalisme d’aquest diumenge a Barcelona.
I tot i així, carai, fer la campanya T-follar no és més que la prova que som una colla de ganduls, ho eclipsa tot. No hem T-reballat mai en la nostra vida, no ens preocupem dels T-emes que son realment importants. No T-enim ni idea del que preocupa a la classe T-reballadora, som uns pijos obsessionats amb el sexe que es pensen que la única cosa que atrau el jovent és follar i, evidentment, T-enim la culpa de l’auge de l’extrema dreta. I per cert, es veu que el sexe i la paraula follar ja no són T-abú, però per no ser-ho la veritat és que hi ha hagut un bon cacau.
Ho deixo aquí, no sense abans aclarir que no crec que necessiteu pagar peatge en forma d’hores de documentació i lectura per poder criticar Joves o les seves campanyes. Déu me’n guard, passin i comentin de franc. Només volia dir que l’organització juvenil és una eina d’empoderament que evidentment crea incomoditat. Perquè si no fos incòmode, voldria dir que tot va estupendament. Però sent jo de Tarragona i usuària honorària (honorària perquè ara visc fora) de Rodalies, sé molt bé que tot no va estupendament. Per això ens organitzem.
Cinta González Sentís, secretària general de la Federació de Joves Verds Europeus (FYEG, per les sigles en anglès)
