Hola Eva,
Com ja saps, fa cinc anys que vas acabar la carrera d’enologia a la URV. La veritat és que per algú del Penedès és tot un privilegi. No sé si t’en recordes de quan es va aprovar l’Estatut del Becari. Allò va suposar una revolució pel treball, encara més si et tocava ser el becari o becària de torn.
Ara queda lluny, però serà difícil d’oblidar fer les infernals pràctiques durant l’estiu per cobrir les vacances de la plantilla havent rebut tan sols una trista i escassa formació de dues setmanes. Pensaves que la teva passió per l’enologia era tan vocacional que llavors no t’importava no cobrar. El teu amor per la matèria era tan gran que, de fet, vas haver de demanar un préstec per pagar els crèdits universitaris de les pràctiques. Però t’era igual perquè estaves apostant pel teu futur.
T’esforçaves tant que no sabies que els teus companys i companyes de feina gaudien de més drets laborals que tu. Les mateixes hores i el mateix treball, condicions diferents i tracte desigual. Per no parlar de les expectatives de contractació, que eren nul·les o gairebé nul·les.
Ai, Eva! Aquella situació era ben singular. Fins i tot vas arribar a pensar que eres l’única a qui li passava. Fins que un dia et va agafar per sorpresa l’anunci de l’aprovació de l’Estatut del Becari.
Actualment, cinc anys després, tot això és història. Ara ets una companya més a l’empresa. Tens les mateixes condicions, i si et toca treballar durant l’estiu t’ho compensen. És genial poder conciliar la feina amb els teus plans de vida quan el sou s’ha equiparat amb el de la resta de treballadors i treballadores. No sempre és així, però tu vas tenir la sort de que et contractessin, i ara pots dir-li al mon que vius de la teva passió.
Eva, tenia moltes ganes d’escriure’t. Si bé en el fons sé que m’escric a mi mateixa, reconec que m’alegra poder explicar-nos tot això.
Una abraçada.
PS: A Espanya, 1 de cada 15 treballadors és un becari o becària, això equival a 1,4 milions de persones*. L’Estatut del Becari és un avenç per la millora dels drets laborals de la classe treballadora, especialment pel jovent del país. La batalla per a que s’aprovi perdura des de fa molt temps. Històries com les de l’Eva ens ajuden a entendre la necessitat de guanyar aquesta lluita.
* Dades recopilades per CCOO l’any 2018 a partir de la informació publicada per la Tresoreria General de la Seguretat Social, els informes del Ministeri d’Educació, i les sèries estadístiques del Servicio Público de Empleo (SEPE).
Redactors: Pablo Jurado, Tarek Saliba, Álvaro Gonzálvo i José Luís López
