Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Drets socials

Transformant el món laboral: cap a una reducció de la jornada

Des dels inicis de la Revolució Industrial, l’estructura tradicional de la jornada laboral ha estat el pilar fonamental sobre el qual descansava el progrés econòmic. Tot i això, al segle XXI, ens trobem en una cruïlla històrica on l’eficiència i la qualitat de vida convergeixen de manera ineludible. La proposta de Sumar de reduir la jornada laboral màxima legal a 37 hores i mitja setmanals sense reducció salarial és un tema de gran rellevància dins el panorama laboral actual que sorgeix com una crida a la reflexió sobre la relació entre el treball i la realització personal, així com un desafiament als paradigmes arrelats a la nostra societat.

La noció que una jornada laboral perllongada és sinònim de productivitat trontolla davant la realitat d’un món digital i globalitzat. Reduir la jornada laboral no és simplement una qüestió de distribuir les hores de feina de manera diferent; és una crida a repensar la pròpia naturalesa de la productivitat. La creativitat, la innovació i la qualitat del treball no són necessàriament proporcionals al temps emprat. La fatiga, per altra banda, ha esdevingut l’enemic silenciós de l’excel·lència laboral. 

L’aplicació progressiva d’aquesta mesura és un aspecte clau de la proposta. La reducció de la jornada laboral a 38 hores i mitja el 2024 i la seva culminació el 2025 permetrà a les empreses adaptar-se gradualment a la nova normativa amb l’objectiu d’assolir un enfocament més eficaç que permeti que el temps de treball es tradueixi en un esforç més concentrat i productiu.

La recerca d’una jornada laboral més curta també es nodreix d’una perspectiva que reconeix la importància de la qualitat de vida i la conciliació entre el treball i la vida personal. L’evolució de les estructures familiars i les noves expectatives socials exigeixen un canvi en el paradigma laboral. La reducció de la jornada no és només un ajust tècnic, sinó una afirmació de valors que situen l’individu al centre de l’equació. Una jornada laboral més curta permetria a les persones treballadores gaudir d’una flexibilitat més gran, fomentant així la participació activa en la vida comunitària, la formació contínua i el desenvolupament personal. Aquest enfocament no només enforteix els individus, sinó que també contribueix a una societat més equitativa i sostenible.

La implementació d’una jornada laboral de 37 hores i mitja setmanals no està exempta de desafiaments. L’adaptació de les empreses, la reorganització dels processos productius i la garantia de la protecció dels drets laborals són aspectes crucials que cal considerar. No obstant això, en lloc de veure aquests desafiaments com a obstacles insuperables, els hauríem de contemplar com a oportunitats per redefinir i enfortir el nostre teixit social i econòmic. Els desafiaments són reals, però les oportunitats per construir un entorn laboral més saludable i satisfactori són encara majors. La creació d’un marc legal que doni suport a aquesta transició és essencial per garantir l’equitat i la seguretat jurídica. 

No podem passar per alt la resistència cultural i empresarial que inevitablement sorgirà davant d’aquesta proposta. L’arrelada creença que més hores de treball equivalen a més dedicació i èxit ha de cedir pas a una comprensió més matisada de la productivitat. La resistència empresarial pot ser comprensible, però les empreses que abracin aquest canvi no només cultivaran ambients laborals més saludables, sinó que també assoliran beneficis a llarg termini en termes d’eficiència i de lleialtat de les persones treballadores. 

La proposta de Sumar de reduir la jornada laboral a 37 hores i mitja és un pas audaç cap a un futur laboral més humà. Requereix una profunda reflexió sobre el significat mateix del treball a la nostra societat i la necessitat imperant de redefinir la nostra relació amb la feina i, en última instancia, amb la mateixa vida, ja que l’adopció d’aquesta mesura no només transformarà la manera com treballem, sinó també com vivim i prosperem com a societat. 

Natalia Britcha Teruel. Jurista, laboralista, estudiant d’advocacia i militant de Joves Ecosocialistes

Articles relacionats
Drets socials

Els drets de les persones amb discapacitat

Drets socials

Nova oportunitat per la joventut: desplegant propostes des del nou Ministeri

Drets socials

Sense drets socials no hi ha esperança

Drets socialsUnió Europea

Per unes pràctiques amb drets a Espanya i a Europa

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut